El final d'un projecte, el principi d'una gran amistat

L'últim mes ha estat molt complicat per mi, personalment. Primer van arribar els exàmens finals de març-abril i a mitjans d'abril va arribar la inesperada pèrdua del meu avi, un pilar molt important dins la meva vida. Vaig rebre un recolzament incondicional per part de la Bianca, cosa que em va sorprendre moltíssim i que demostra el respecte que té cap a la seva mentorada, jo, no només com a mentorada sinó també com a persona i amiga.

Gràcies a quedar amb ella un cop la setmana com hem estat fent durant la durada del projecte vaig aconseguir poder aixecar el cap i pensar en altres coses més positives.

Al llarg del projecte hem compartit moltes històries, emocions, opinions i vivències, i penso que tant per la seva part com per la meva ha estat una experiència molt positiva que repetiríem sempre que fos possible.

La festa de cloenda ha estat molt emotiva i hem quedat tant amb la Bianca com amb la resta de mentors i mentorats que continuarem veient-nos i quedant per no perdre el contacte.

Tarda de bitlles

Avui escric des de d'Aro Bowling on estem passant una agradable tarda en companyia d'en Pavlo i l'Ivan. També he portat una amiga, l'Irene que és de la mateixa edat que la Bianca per tal que conegui gent dels pobles del voltant, mai està de més no? 😳

Després de fer dues partides de bitlles i jugar a billar, ens hem dirigit cap a Platja d'Aro per ensenyar-los el Cavall Bernat.

Està resultant una experiència molt gratificant i m'encanta poder observar el progrés de la Bianca en la seva aventura per aprendre Català i Castellà.

Tarda d'història

Aquesta tarda després de dinar hem anat amb la Bianca, en Pavlo i l'Ivan a visitar el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. Com que pensàvem que seria una activitat prou curta, havíem decidit d'anar a visitar Tossa de Mar després de la visita però... Quan hem arribat ens hem trobat amb què es tractava de l'estrena d'una nova secció al Museu (que per cert, és prou gran i té forces coses per veure): canons i fustes; tractava sobre el Sant Feliu medieval pel que fa a les batalles navals i els vaixells construits a les Drassanes del nostre poble.
També hem pujat a la Torre del Fum, des d'on hem pogut contemplar unes vistes magnífiques de Sant Feliu (vegeu la foto) i a l'última planta hi havia una exposició sobre la Sanitat al llarg del temps, amb diferents estris que s'han emprat al llarg dels anys, cosa que m'ha fascinat ja que es tracta del meu camp d'estudi.

Finalment, i després de tres hores dins el museu, quan hem sortit ens hem trobat amb una representació teatral que hem estat mirant, d'uns soldats medievals que van participar a la guerra de successió entre 1713 i 1714 amb els que també ens hem fet una altra foto.
Teníem pensat també anar a la Bolera de Platja d'Aro però se'ns ha fet tard i se'ns sortia d'horari, i per tant hem decidit que ho farem una altra setmana. Desitjo que arribi dissabte que ve, tinc moltes ganes de tornar a veure la Bianca!!!

Un mes de Carnaval

El passat dia 12 de febrer vaig quedar amb la Bianca per tal de passar la tarda per Sant Feliu, ja que hem voltat pels voltants i no pel poble on vivim. També vaig aprofitar per introduir-la en el món del carnaval: com que vaig en carrossa vaig haver d'anar a fer un retoc de la disfressa al local on es reuneix la gent de la meva colla de carnaval. En entrar allà, la cara de sorpresa de la Bianca no tenia preu, ella mai ha viscut un Carnaval tal i com el fem aquí: talls de roba, purpurina per tot arreu... Després d'això vam baixar a la part més "turística" de Sant Feliu com és el Monestir, l'arc de Sant Benet i sobretot, els talls de muralla que queden en alguns establiments. Em va sorprendre que ella no entengués aquests talls de paret com a talls de muralla, sinó que es pensava que formava part d'una casa vella. Aprofitant això, vaig explicar-li la història del nostre poble amb l'ajuda dels cartells informatius que hi ha repartits pel passeig, monuments i voltants de l'ajuntament i també amb els coneixements que vaig adquirir en un Credit de Síntesi de l'Institut.
Ens sembla una experiència molt gratificant, ja que totes dues som unes apassionades de l'història. Ara ens queda pendent fer una visita al Museu d'Història, de la Joguina i qualsevol que trobem pel nostre camí. Des d'aquí també aprofito per animar la Bianca a emprendre la recta final de l'ESO per tal que es pugui treure el graduat i passar a Batxillerat l'any que ve.

Confio en tu, Bianca.

Dos mesos d'aventura

Ja han passat dos (gairebé tres) mesos des que va començar aquesta gran aventura. L'últim mes ha estat ple d'examens i recuperacions de la universitat, però tot i haver perdut els nervis en aquest període en més d'una ocasió encara em queda la il·lusió de seguir coneixent la Bianca. 

Fent un resum d'aquestes vegades que ens hem trobat, hem anat a passejar per Platja d'Aro i Palamós, tot coneixent nous indrets que desconeixíem d'aquestes poblacions, hem anat a patinar sobre gel i passejar tota una tarda per Girona, vam passar juntes el primer dia que ens vam conèixer en el seu aniversari amb les amigues i sobretot, hem compartit la nostra passió per la fotografia.

Per les passades festes de Nadal, el Pare Noel li va portar una càmera reflex igual que la meva per poder fer fotografies en format digital, ja que ella en disposava d'una analògica, després d'estar-ne uns dies parlant. 

També la han canviat de companys de classe i hi han incrementat el nivell d'exigència, tal i com el recordava ella a Rumania. Els primers dies no la vaig veure gaire contenta, però vaig intentar encoratjar-la a seguir endavant perquè es veu clarament que té una facilitat innata per aprendre llengües noves. Per això, com a regals de Nadal li vaig regalar dos llibres: El món groc d'Albert Espinosa i un llibre de la història de Catalunya explicada d'una manera molt entenedora i amena. Després d'haver-se'ls llegit, les seves faltes d'ortografia i gramàtica, tant en el català i castellà escrits i parlats les he vist clarament millorades. Però tot i així, li segueixen dient que haurà de repetir curs i ella no es veu amb 17 anys repetint quart d'ESO. Jo confio plenament en ella i sé que serà capaç de treure's l'ESO aquest any i continuar endavant per acabar estudiant Dret.

Molta força Bianca!!!

El principi d'una nova (i millor) etapa

Divendres, 14 de novembre de 2014.

Havia arribat el gran dia, tan esperat per mentors i mentorats: l'inici del Projecte Rossinyol 2014-2015. Jo estava neguitosa, inquieta, perquè no sabia quin tipus de mentorada m'havia tocat; jo sabia que es deia Bianca, que era rumana i alguns gustos, però no li havia vist la cara ni sabia com era com a persona. Tot s'ha de dir, tot i que no em costa fer noves amistats, m'espanta el fet de trobar-me quelcom diferent a la meva vida (i molt).

Vaig arribar a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols on em vaig trobar amb els altres mentors amb qui havia compartit el curs de preparació i amb la Begoña, que ens ha coordinat tot allò referent al Rossinyol a Sant Feliu. Un cop a dins, vam fer passar els mentorats amb els seus pares i mentre esperàvem l'Alcalde vam estar xerrant entre mentors sobre quin tipus de persona ens tocaria.

Quan va arribar el moment de fer les parelles, cada mentorat tenia un dibuix del seu país amb el seu nom i l'havia d'enganxar a la paret, tot fent un mural, esperant el seu mentor. La Bianca va ser l'última en penjar el seu país i, en veure que jo era la seva "responsable" es va posar molt contenta. "Quan vam veure que tu eres la mentora de la Bianca, totes dues ens vam mirar i vam somriure" segons em van dir al dia següent, el primer dia que vam quedar. Vam estar xerrant durant una estona i entre d'altres coses, em van dir que el dia anterior havia sigut l'aniversari de la Bianca i que em convidaven a la seva festa dissabte a casa seva: vaig acceptar.

Dissabte, 15 de novembre de 2014.

Després d'estar una estona discutint amb el meu pare el lloc on vivia la Bianca (ell tenia raó, jo no), vaig arribar a les 8, i allà era la seva mare esperant-me. Quan vaig entrar a casa seva, estaven la Bianca i les seves amigues de l'Institut jugant al Just Dance (caram, quina energia tenien!!!). Una estona més tard, quan estàvem totes assegudes al sofà, tant la Bianca com les seves amigues em van estar preguntant com havia sigut la meva experiència a l'Institut (jo també vaig anar al mateix on van elles ara), el Festival de 4t d'ESO (els vaig passar algun vídeo que corre per la xarxa), la meva experiència al viatge de final de curs i d'altres.

Cap a les 9 de la nit, les amigues ja havien marxat i em vaig quedar xerrant amb la Bianca i la seva mare sobre aspectes d'actualitat, la família, de l'escola de Rumania de la Bianca i les seves brillants notes... Finalment tot això em va encoratjar encara més a ensenyar-la a parlar normalment tant català com castellà per tal que sigui capaç de treure's l'ESO aquest curs i que no hagi de repetir (un tema que la té molt i molt preocupada), perquè així pugui passar a Batxillerat i a la Universitat. Jo confio en ella i sé que podrà amb tot això!!!